Mati de la mort

Aquest que el lector acaba de llegir no es, estrictament, un llibre sobre la mort. Certament la mort -que ja forma part del titol mateix de l'obra- determina l'orientacio de la majoria dels poemes ( hi ha, pero, cap poema escrit a consciencia l'orientacio del qual no depengui de la bruixola unica de la Desconeguda?). La mort o, potser d'una manera mes precisa, la perdua, en un sentit ampli. I, tanmateix, jo vull creure que Mati... es una obra que tracta de la vida, i que ha arribat als vostres ulls tota bombollejant dels assumptes que solen omplir l'existencia de qualsevol persona: el cos, els fills, el somni, els amics, la por, el sexe, la joia, el menjar, l'angoixa, els animals, el desencant, la musica, l'esperanca, les cases, el desig, el silenci, el dolor, l'absencia, l'euforia, el desfici, els indrets, l'amor, la malenconia, la llum, la fosca... Tambe el mal de coll, la gana, alguns objectes insignificants, els diners. I, per damunt de tots -i per damunt de tot-, tal vegada el temps i la memoria. He d'admetre, pero, que, sense haver viscut l'experiencia, a final del 2012, d'acompanyar l'amic Antoni Magrane Prades en els seus ultims tres mesos de vida -i, per raons que ara no cal explicar, ho vaig fer dos o tres cops per setmana-, probablement jo no hauria escrit aquest llibre. O, almenys, es segur que no l'hauria escrit exactament aixi. La vivencia d'aqueix fet -la malaltia que l'ana consumint a poc a poc i, finalment, el traspas, la desaparicio- no es troba en cap detall precis de l'obra. Pero, en canvi, diria que el sentit d'aquella emocio tan trasbalsadora que em continua entristint quan la recordo esta dissolt en forca dels poemes de Mati de la mort.