ANIMALETS

El viatge del disc Animalets sÆenceta amb la cançó que dóna títol a lÆàlbum, una al.legoria de la tendresa i la bestialitat. Continua amb Dos pardalets a una aguileta, cançó-pregó dÆorigen popular que més dÆuna persona reconeixerà, interpretada per jamaicanes, com dirien els Twins. La tercera cançó, El gosset ambelloner, és un hipnòtic bolero, amb fandango final, una melodia enganxosa, però encantadora. La bogeria i el desficaci apareix amb Parotet, una peça de veloç paroxisme com el vol de lÆinsecte. Amb Mmmmeah! continua el deliri, un frenesí polirítmic inspirat remotament en la mítica IÆm the Walrus de The Beatles. La grandiosa i mastodòntica Dinosaures de marjal, al centre del disc, no deixarà indiferent a ningú durant els seus prehistòrics set minuts, i no només pel fet que compte amb la veu de Vicent Torrent (Al Tall) i la lira de Spyros Kaniaris (Krama, LÆham de foc, Sabir). Després de la tempesta ve la calma amb Grills, una alquímia twinesca dÆun fragment de Coral Romput de Vicent Andrés Estellés i una música del cantautor grec Sokratis Malamas. Turistes abandonats és una metàfora sobre els coloms i les tórtores de la ciutat, amb una vestimenta lleugerament balcànica. Amb LÆhaqueta del retor els Ovidi Twins ens sorprenen amb una peça ballable dÆaires rumberos i la novetat de tindre, potser per primera vegada en la Història, un guitarró fent ritmes funky. Orifany transforma tranquil.lament una melodia del Carnaval dels animals de Camille Saint-Saëns en una cançó de taverna... Finalment Mamífers tanca el disc; una cançó de bressol embolcallant on la veu solista de Clara Andrés ens convida a recordar que nosaltres també som mamífers.