La clau d'aigua

" L ' any 2003 es va trobar un manuscrit de final del segle II dC, o sigui, d ' època romana, quan les terres catalanes formaven part de la província Tarraconense. El dit manuscrit fa referència a uns fets que suposadament van canviar el curs de la història del món. " D ' aquesta manera comença una aventura a cavall entre el passat i el present, entre el temps dels romans i els nostres dies, que té com a punt de partida el delta del Llobregat; una aventura en què el Pau, un jove argueòleg, i la Niobé, una princesa arduana, s ' han d ' enfrontar al poderós déu del foc, Ozhó, i als seus aliats, els tatsunís. Els dos adolescents tindran el suport d ' un grapat de personatges de procedència ben diversa: el Fórmula E, l ' inseparable i rondinaire amic del Pau; el comandant Dolabella, un expert marí romà; el Xan, un guerrer arduà; i el Verus, el senyor de les àguiles. Les forces dels contendents són molt desiguals: el temible Ozhó té un poder sense aturador, mentre que el Pau i la Niobé no són més que uns adolescents. L ' única cosa que pot fer que la balança s ' equilibri és l ' anomenada Clau d ' Aigua, un penjoll forjat per Inve, el déu de l ' aigua i germà d ' Ozhó. Però la Clau d ' Aigua no és un objecte qualsevol: primer de tot, el seu portador haurà de ser capaç d ' enfrontar-se a ell mateix, a les seves pròpies limitacions. I, encara que ho aconsegueixi, no està garantit que la Clau d ' Aigua sigui el remei definitiu per derrotar Ozhó. Aquesta és una història de superació personal, on l ' amistat i la confiança tenen un paper cabdal que reflecteix alguns dels problemes que pateix la nostra societat: la intolerància, la guerra i l ' ànsia de poder.