Només allò que crema

Amb la recreació del relat 32è de LÆHeptaméron, de Margarida de Navarra, Christiane Singer ens mostra una passió amorosa que ens depassa, que no sabem fins a on ens fascina i fins a on és objecte del nostre més ferm rebuig. De fet, lÆautora no ens confronta a "una", sinó a "la" passió amorosa, aquest "anterior privilegi" dÆuns quants mortals, de conèixer "el més vertiginós dels abismes en el qual lÆhome tingui la possibilitat de caure. Un abisme de flames i sofrences intenses". I en aquest vertiginós abisme, lÆhome i la dona, joguines dÆun malson terrible, mostraran lÆun, la seva força, la seva superioritat, la sofrença dÆun honor malmès; lÆaltra, la seva submissió, lÆacceptació dÆuna culpabilitat imposada per lÆaltre, i una capacitat de perdó i dÆadmiració que no sabríem qualificar. Però, des del punt de vista literari, tot això seria ben poca cosa sense la musicalitat que embolcalla tot el text, sense la seva prosa solemne plena dÆimatges poètiques belles i difícils alhora, sense aquesta llengua acurada que és, al cap i a la fi, lÆescriny indispensable per a una joia com aquesta.